Els atemptats de l’11-S van marcar un punt d’inflexió en la política exterior i de seguretat dels països desenvolupats i, en especial, dels Estats Units. A partir de llavors es comença a prendre consciència de l’amenaça que representaven els estats fràgils per a la pau i l’estabilitat globals. El cert és que les organitzacions terroristes i les xarxes de delinqüència internacionals han trobat en els estats fràgils el terreny fèrtil per establir les bases d’operacions i dirigir-hi les seves activitats il•lícites. L’Afganistan i Somàlia són, probablement, els casos més paradigmàtics. Però, en contra del que es podria pensar, la llista d’estats fràgils és molt més llarga a més d’heterogènia. Davant d’aquesta realitat, l’objectiu de l'article que s'ha publicat a la revista VIA del Centre d'Estudis Jordi Pujol és doble. Per una banda, oferir una radiografia prou completa dels estats fràgils a partir del tractament i anàlisi de dades i de la revisió de la literatura especialitzada. I, per l’altra, identificar algunes de les causes, tant endògenes com exògenes, que explicarien la fragilitat d’una bona mostra d’estats i, en particular, dels de l’Àfrica Subsahariana. Per accedir a l'article escrit conjuntament amb l'Íñigo Macías-Aymar cliqueu aquí.
0 comments:
Post a Comment