Brechas generacionales en las revueltas del mundo árabe

La oleada revolucionaria en el mundo árabe ha sido, en cierto modo, una sorpresa. Si bien es verdad que analistas y centros de investigación señalaban desde hacía tiempo los graves problemas estructurales de los países del norte de África y de Oriente Próximo, nadie se aventuró a predecir que, en pocas semanas, masivas protestas ciudadanas y en cadena serían capaces de derrocar a los presidentes de Túnez y Egipto, de provocar una guerra civil en Libia y de forzar a regímenes como los de Marruecos o Jordania a mover ficha y promover reformas para frenar el descontento social. Aun sin saber cuál será el desenlace final y el alcance de este efecto dominó, es obvio que nada volverá a ser como antes (Economía Exterior núm. 57). Artículo escrito por Íñigo Macías Aymar y yo mismo.

Estats fràgils a l’Amèrica Llatina?

Des dels atemptats de l’11-S, els estats fràgils han atret cada cop més l’atenció dels països desenvolupats i, en especial, dels Estats Units. A partir d’aquell moment, quedava prou clar que les amenaces a la seguretat global no provenien de les ànsies expansionistes d’un tercer estat, com fou el cas de l’Alemanya nazi o de la invasió de Kuwait per part de l’Irak, sinó de les xarxes de criminalitat que han establert les seves bases d’operacions en països extremament dèbils des d’un punt de vista institucional. Per consultar l'article sencer cliqueu aquí.

La calidad de la democracia paraguaya: un avance sobre caminos tortuosos

En el marco de una preocupación cada vez mayor por analizar la calidad de las nuevas democracias, este artículo (publicado en la revista América Latina Hoy) se ocupa de examinar el caso de Paraguay. Se trata de una democracia poco atendida en la literatura especializada aunque su interés está creciendo como consecuencia de la derrota electoral del Partido Colorado (en el poder desde 1947) en las presidenciales de abril de 2008. Para llevar a cabo este trabajo, se parte de una reflexión teórica y metodológica en torno a la noción y la medición empírica de la calidad democrática. Al realizar el análisis de la democracia paraguaya se atiende a cinco dimensiones fundamentales: derechos políticos y libertades civiles, Estado de Derecho, rendición de cuentas, responsiveness y participación. La conclusión general es que es una democracia de baja calidad, distanciada del promedio latinoamericano. Para explicar este bajo nivel de calidad democrática se presta atención a tres tipos de explicaciones, que están relacionadas: unas referentes a la estructura socioeconómica del país, otras a las características de sus instituciones políticas (sobre todo, la relevancia del clientelismo) y, finalmente, otras relativas a los intereses y estrategias de los partidos políticos. Para consultar el artículo pulse aquí.

Una visió aigualida de les potències emergents

Alguns vaticinen que l’hegemonia dels Estats Units està tocant a la seva fi i que l’emergència de països com el Brasil, Rússia, l'Índia, Turquia o la Xina reconfiguraran l’ordre mundial. Ara bé, aquesta afirmació s’ha de matisar o, fins i tot, descafeïnar. Efectivament, en el decurs dels pròxims anys el poder relatiu dels Estats Units i la seva influència arreu del món es veuran reduïts (sobretot si es compara amb el període posterior al desmembrament de la URSS), però en cap cas deixarà de ser l’actor preeminent. Per accedir a l'article sencer, cliqueu aquí.

Estats fràgils: causes i conseqüències d'una realitat emergent

Els atemptats de l’11-S van marcar un punt d’inflexió en la política exterior i de seguretat dels països desenvolupats i, en especial, dels Estats Units. A partir de llavors es comença a prendre consciència de l’amenaça que representaven els estats fràgils per a la pau i l’estabilitat globals. El cert és que les organitzacions terroristes i les xarxes de delinqüència internacionals han trobat en els estats fràgils el terreny fèrtil per establir les bases d’operacions i dirigir-hi les seves activitats il•lícites. L’Afganistan i Somàlia són, probablement, els casos més paradigmàtics. Però, en contra del que es podria pensar, la llista d’estats fràgils és molt més llarga a més d’heterogènia. Davant d’aquesta realitat, l’objectiu de l'article que s'ha publicat a la revista VIA del Centre d'Estudis Jordi Pujol és doble. Per una banda, oferir una radiografia prou completa dels estats fràgils a partir del tractament i anàlisi de dades i de la revisió de la literatura especialitzada. I, per l’altra, identificar algunes de les causes, tant endògenes com exògenes, que explicarien la fragilitat d’una bona mostra d’estats i, en particular, dels de l’Àfrica Subsahariana. Per accedir a l'article escrit conjuntament amb l'Íñigo Macías-Aymar cliqueu aquí.

Una reflexió sobre la crisi equatoriana i les eleccions brasileres

Amotinament policial o cop d’estat fallit? Aquesta és la pregunta que encara cueja després que el president de l’Equador, Rafael Correa, fos retingut durant hores en un hospital de Quito. La versió oficial del govern, avalada precipitadament per la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur) i l’Organització d’Estats Americans (OEA), assegura que la insubordinació de la policia formava part d’una conspiració política que tenia com a objectiu últim el derrocament del president legítimament escollit; mentre que sectors de l’oposició i alguns analistes circumscriuen l’excés policial a motius estrictament laborals i a la pèrdua de privilegis que suposava la Llei de Servei Públic. Per consultar l'article sencer clicar aquí.

Sobre les etiquetes i la divisió del món

Sovint recorrem a les etiquetes per encasellar les persones, les coneguem o no, i les comunitats humanes senceres a partir de percepcions o prejudicis. De vegades ho fem de manera injusta, sense haver fet un esforç per conèixer qui tenim davant o sense acceptar que un poble, o una nació, és quelcom més complex que qualsevol adjectiu que se li pugui atribuir. I el mateix podríem dir de les etiquetes que, en un excés de simplificació, han d’arrossegar les grans multinacionals, les confessions religioses o les elits polítiques. Però «penjar» etiquetes no sempre ha de tenir una connotació negativa, sobretot quan és resultat d’una anàlisi prèvia, rigorosa, actual i objectiva. Per llegir l'article sencer cliqueu aquí.

Una mirada als conflictes d'avui

Amb la caiguda del mur de Berlín i el col•lapse de la URSS s’obria un període ple d’optimisme. La democràcia liberal no només va guanyar la batalla ideològica al comunisme, sinó que s’erigia com l’únic model d’organització política i econòmica viable. Havíem arribat, en paraules de Francis Fukuyama, a la «fi de la història». Amb la URSS fora de circulació, s’anticipava que els països abraçarien la democràcia i que els conflictes regionals, fins aleshores lligats a les dinàmiques de la guerra freda, caurien en picat. Per consultar l'article complet cliqueu aquí.