La Cimera de Copenhague i l’«eix bolivarià»

La Cimera sobre el Canvi Climàtic de Copenhaguen va acabar amb un polèmic acord i a contrarellotge. Algunes veus sostenen que l’acord és insuficient i poc ambiciós per la falta de compromisos concrets i pel seu caràcter no vinculant, mentre que altres asseguren que és un primer pas important, sobretot perquè és fruït de les negociacions directes entre els Estats Units i quatre dels països emergents més estratègics en la lluita contra el canvi climàtic, a saber, la Xina, la Índia, el Brasil i Sud-àfrica. Tot i que la immensa majoria de països, inclosos els europeus que aspiraven a liderar el procés, van assumir l’acord com un fait accompli, cinc d’ells -Veneçuela, Cuba, Bolívia, Nicaragua i el Sudan- s’hi van oposar diametralment. Per consultar l'article sencer cliqueu aquí.

Escalada de tensió a Amèrica Llatina

Les últimes setmanes han estat marcades per una creixent tensió a l’Amèrica Llatina. Per una banda, l’acord signat entre Colòmbia i els EUA, en què el primer permetria l’accés del segon a set de les seves bases militars, ha encès els ànims del president veneçolà, que ho ha interpretat com un estratagema, sobretot dels nord-americans, per derrocar-lo i apartar-lo del poder. Per l’altra, les dures acusacions d’espionatge que ha formulat el Perú en contra de Xile, després que els cossos de seguretat peruans detinguessin i acusessin un suboficial de la seva Força Aèria per passar, presumptament, documents classificats i desvelar secrets nacionals als serveis d’intel•ligència xilens. Per consultar l'article sencer cliqueu aquí.

Xile: l'excepció a la norma

Des de la recuperació de la democràcia el 1990, la coalició de centreesquerra (Concertación) ha governat el país de manera ininterrompuda. Ara bé, les coses podrien canviar després de les eleccions presidencials del pròxim 13 de desembre. Algunes enquestes vaticinen que el candidat de la dreta, Sebastián Piñeira, s’imposaria al candidat de Concertación, el senador i expresident del país Eduardo Frei. Independentment de qui serà el guanyador i aprofitant la proximitat d’aquests comicis, és oportú, si més no interessant, fer un balanç de l’evolució del país. Per consultar l'article sencer cliqueu aquí.

Regressió democràtica i populisme: a propòsit d'Hondures

La comunitat internacional es va esglaiar en saber que el president d’Hondures, Manuel Zelaya, havia estat deposat per l’exèrcit i expulsat del país després de voler forçar una consulta popular que li permetés, al seu torn, modificar la constitució i optar per un segon mandat. Més enllà de la dubtosa legalitat d’aquesta iniciativa, la manera com s’ha produït el cessament i el posterior desterrament de Zelaya és, vagi per endavant, intolerable. Però que l’arbre no ens impedeixi veure el bosc. La crisi política d’Hondures mereix una reflexió més profunda i crítica i, sobretot, una mirada regional. Per llegir l'article sencer cliqueu aquí.

Colòmbia: desafiaments pendents

Des del seu primer mandat, la principal prioritat d’Álvaro Uribe ha estat la seguretat nacional. Gràcies al suport militar dels EUA, en el marc del Pla Colòmbia, Uribe va iniciar una ofensiva sense precedents orientada a controlar tot el territori nacional, a derrotar definitivament la subversió de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) i a desarticular el paramilitarisme i, en especial, les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC). Tot i els avenços aconseguits i del discurs gairebé triomfalista del govern, el panorama és força més complex. Aquest és el tema del meu darrer article publicat al Centre d'Estudis Jordi Pujol.

Bolívia i la nova constitució

Bolívia estrena constitució. El 61,5% dels votants han optat pel "sí". No obstant això, els departaments de l'orient, coneguts amb el sobrenom de la Mitja Lluna, han votat majoritàriament pel "no". El resultat d'aquest referèndum confirma el cleavage territorial entre l'orient i l'occident bolivià i obre la porta, molt probablement, a un nou periode d'inestabilitat política i, fins i tot, d'ingovernabilitat. Aquest és el tema del breu article que he escrit pel Centre d'Estudis Jordi Pujol.

2025: Some Trends

I have been reading the latest report published by the National Intelligence Council and entitled "Global Trends 2025: A Transformed World". It is definitely a very useful reading because it sheds light on how the international system will evolve probably in the coming 15-20 years. Here are some brief conclusions:

1. The world will be quite different by 2025 due to the rise of emerging powers, namely China, India, Russia and Brazil. As a result, the US will have less relative power and influence around the world than it has enjoyed for decades.
2. China and India are restoring the positions they held two centuries ago when both nations produced around 45% of the world's wealth.
3. China offers an alternative to the Western model of liberal democracy. China is being so successful that some counties would be willing to emulate its "pathway of development".
   
4. There will be a shift of wealth, moving from West to East. In this race, both Latin America and Africa will be the "losers" and they will continue to lag behind their competitors.
5. World population is projected to growth by about 1.2 billion between 2009 and 2025. Rapid urbanization is expected to growth as well. This may have serious consequences on resources. The need for access to stable supplies of water and energy and to arable lands will have increasing importance for a growing number of countries.
6. Europe will have less clout in 2025 due to its domestic challenges. The European Union may focus its attention on specific issues such as bolstering political stability and democratization in the Eastern Europe; accommodating non-European minority populations (basically Muslims), or handling skeptical positions toward the European project.
7. Russia may be in a very good position to be richer and more powerful. However, multiple constraints could limit this trend. Crime-related problems, rampant corruption, infrastructure bottlenecks or a non-diversified economy should be addressed immediately.
8. There will be a multipolar system due to the growing number of nonstate actors. But multipolarity does not necessarily mean multilateralism. Reaching global agreements will be more and more difficult.

And much more...

La Xina a l'Àfrica: de safari o promovent el desenvolupament?

S'acaba de publicar un article escrit per l'íñigo Macías-Aymar i jo mateix sobre el desembarcament de la Xina al continent africà. En aquest treball, d'unes vint planes, trobareu algunes de les claus que expliquen el creixent interés dels xinesos per un número gens menyspreable de països africans. I tot això sense deixar de banda les, no menys importants, implicacions socio-polítiques.

Si voleu llegir aquest article, publicat a la Revista VIA del Centre d'Estudis Jordi Pujol (núm. 7), només cal que cliqueu aquí. Com sempre, qualsevol comentari serà benvingut.